1. v. tr. Xafar.
2. v. tr. [ esp. ] ENOL. Esclafar (el raïm), per a fer-ne eixir el most, posant-hi els peus damunt i movent-los reiteradament. Trepitjar raïm.
DCVB: etimologia incerta. L'etimologia llatina tripudiare, proposada per G. de Diego Dicc., és improbable per raons fonètiques. Relacionar trepitjar amb el català pitjar té l'inconvenient de no explicar fàcilment la síl·laba inicial tre-, encara que no sigui impossible admetre una afèresi entrepitjar> (en)trepitjar> trepitjar, com suposa Malkiel Stud. 129. Malgrat que no podem admetre l'afirmació de Corominas DECast, iv, 548, quan diu que trepitjar «es esencialmente ajeno al catalán medieval y hoy todavía a la Cataluña occidental y a Menorca», creiem acceptable (encara que no segura) l'etimologia que ell proposa, segons la qual trepitjar seria un mossarabisme valencià i baleàric derivat de trapig, ‘molí d'oli’. Sembla difícil, però, separar trepitjar del seu sinònim trepejar, com fa Corominas, que atribueix a trepejar relació amb trepar (art. 3). Aquesta relació sembla clara; el que no sembla tan clar és la falta de relació de trepejar amb trepitjar.
«Quinze dies després del retorn a casa trepitjà de nou el carrer, i començà a trobar-se veïns.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 8.
