1. m. Obertura rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la terra, en la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen.
2. m. Xicoteta fissura produïda en l'epidermis i en la part superficial del derma.
3. m. Fissura originada en les roques pel relaxament de la pressió durant la consolidació dels materials sedimentats o pel refredament de les masses eruptives.
4. m. Fissura que es produïx en un material de revestiment o en un element estructural quan, en assecar-se, s'encollix.
DCVB: del llatí *crepĭcŭla, mat. sign. (cf. García de Diego Contr. 149). La masculinització ha donat origen a la forma clivell, i tal vegada per contaminació de clavilla s'han produït les formes clavill i clevill.
