v. pron. Abocar molts esforços en una faena, una empresa, etc. No t'escarrasses a fer-ho tu tot sol: ja ho farem entre tots. No t'escarrasses a demanar-ho: ja ho han concedit a un altre.
DCVB: derivat de escarrás || 7. Gottfried Baist va proposar (ZRPh, v, 246) una altra etimologia, fent venir escarrassar-se del llatí *excarptiare o de *excarpsus. Trobam poc probable aquesta suposició.
DCVB: derivat de escarrás || 7. Gottfried Baist va proposar (ZRPh, v, 246) una altra etimologia, fent venir escarrassar-se del llatí *excarptiare o de *excarpsus. Trobam poc probable aquesta suposició.
«B: Hi ha qui, quan necessita
alguna cosa –que em moguen una part adolorida del cos, que em posen un drap
humit al front...–, i gesticule amb els ulls, en veure'm, s'acosta i intenta,
millor o pitjor, atendre'm, però hi ha sobretot els altres, els qui, veient que
m'escarrasse, simulen que no em veuen, o no ho simulen però passen de llarg,
indiferents, com passen de llarg vora una pedra.» La cinquena planta, Manuel Baixauli,
Proa, p. 18.
