1. a. f. BOT. Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.
b. f. BOT. Coberta externa i dura d'algunes fruites. Escorça de taronja.
c. escorça suberosa BOT. Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics, com ara l'aparença surosa que pren la fusta.
2. f. [ fig. ] No considerar el fons, sinó l'escorça de les coses.
3. a. f. ANAT. Capa externa dels òrgans.
b. escorça cerebral ANAT. Capa externa del cervell, formada per neurones (substància grisa).
4. escorça terrestre GEOL. Conjunt de roques que formen la part més externa del globus terraqüi.
DCVB: del llatí scortĕa, ‘sac de pell’.
«Us heu quedat amb l'escorça, amb la pura superfície de les obres», La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 20.
