1. adj. PSIC. Relatiu o pertanyent a l'abúlia.
2. a. adj. i m. i f. PSIC. Privat de voluntat d'acció general.
b. adj. i m. i f. PSIC. Que patix d'abúlia.
DCVB: d'abúlia, pres del grec ἀβουλία, ‘manca de voluntat’.
«Vestida amb uniforme blanc, ample, Físio maldava per fer rendir al màxim cada pacient, fins i tot quan aquests es mostraven abúlics, sense il·lusió de millorar.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 17.
