1. adj. Dit d'una persona, especialment
d'una criatura o d'un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el
porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc. Un caràcter rebec.
2.
adj. Difícil de treballar, de donar-li forma, etc. Un material rebec.
Del llatí tardà hybĭcum,
este del llatí ibex, -ĭcis, influenciat per l'antic
reves[s]o ‘esquerp, indòmit’.
Sinònim: esquerp, indòmit, isard, rebel.
