isard isarda

isard  -a

1. adj. Es diu de la persona esquerpa.

2. adj. Escabrós, salvatge. Una muntanya isarda.

isard

m. ZOOL. Mamífer remugant de la subfamília dels caprins i de la família dels bòvids (Rupicapra rupicapra), amb banyes primes i corbades de la punta i pelatge fosc amb taques blanques al cap.

DCVB: segurament d'origen preromà; segons Giese, potser un mot idèntic al basc izar ‘estrella’, i hauria significat originàriament ‘animal que porta un estel al front’ (cf. Rohlfs Gascon, § 31).

Sinònims: esquerp, esquerpa.

Res no és mesquí ni cap hora és isarda,
ni es fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern -Primavera d'istiu.
I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit