divendres, 14 de juliol de 2017

manyac manyaga

1. a. adj. De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet. Són uns gossos molt manyacs.
b. adj. [ p. ext. ] Canta amb veu manyaga.
2. m. i f. Terme afectuós usat per a designar un xiquet, un moltó o una ovella, etc.

DCVB: probablement derivat d'una forma llatina *manĭa, var. de manŭa (de manus, ‘mà’), però la terminació -ac és estranya; caldrà pensar si en lloc d'esser el verb amanyagar derivat de manyac, com sembla o primera vista, és més probable que manyac sigui un derivat postverbal de amanyagar, i aquest verb podria venir d'un llatí *manuicare, ‘passar la mà’.

Refrany: Més val fill avalotat que gendre manyac.