1. a. adj. De condició suau,
dòcil, no esquerp, mansuet. Són uns gossos molt manyacs.
b. adj. [ p. ext.
] Canta amb veu manyaga.
2. m. i f. Terme
afectuós usat per a designar un xiquet, un moltó o una ovella, etc.
DCVB: probablement derivat d'una forma llatina *manĭa, var. de manŭa (de manus,
‘mà’), però la terminació -ac és estranya; caldrà pensar si en lloc d'esser
el verb amanyagar derivat de manyac, com sembla o primera vista, és
més probable que manyac sigui un derivat postverbal de amanyagar, i
aquest verb podria venir d'un llatí *manuicare, ‘passar la mà’.
Refrany: Més val fill avalotat que gendre manyac.
