hioide

1. adj. En forma de U.

2. m. ANAT. Os imparell i mitjà dels vertebrats proveïts de mandíbules o gnatostomats, en forma de ferradura, situat al coll, sobre la laringe. El hioide servix com a punt d'ancoratge a la llengua.

DCVB: pres del grec ὑοειδής, mat. sign.