1.
f.
OFICIS/TECNOL. Peça
amb un ull o un clot pel qual passa i gira un piu o l'extrem d'un eix
de rotació o d'un arbre d'una porta, d'una embarcació, d'un motor,
etc.
2.
fer
eixir (algú)
de
polleguera Exasperar-lo,
fer-li perdre la calma.
3.
traure
(una
cosa) de
polleguera Fer-la
eixir del seu estat o del seu curs normal, habitual, natural.
DCVB: del llatí pollĭcarĭa, derivat de pōllex, ‘dit polze’.
