1. f. Obstinació posada a aconseguir una cosa, a fer-se donar la raó, etc.
2. f. Disputa obstinada, discussió prolongada.
DCVB: del llatí perfĭdĭa, ‘deslleialtat’. El canvi de significat sembla esser degut al sentit de ‘heretgia’ donat a perfídia en el llatí eclesiàstic i que fàcilment pot haver passat a la idea de ‘pertinàcia, obstinació’, ‘disputa obstinada’ (cf. J. Coromines en AIL Cuyo, ii, 145 i ss.).
