llogre

m. Guany, especialment usurari.

DCVB: del llatí lŭcru, mat. sign.

«Més corromp l’hom rancor e mala volentat, que no fa la caixa plena de diners de llogre.»
«Si un hom és avariciós en son cor, que ha fam de haver molts béns, e secretament fa llogres e roba e engana, e no hu sap nengú, ¿com ressuscitarà?»
Sermons de Quaresma, Vicent Ferrer.