1. f. Grup de persones, d'animals o de vehicles que avancen els uns darrere dels altres formant una llarga filera. Una corrua de formigues. Una corrua de cotxes. Una corrua de paraules.
2. en corrua (o corrua feta, o a corrua feta ) Formant filera. Els ciclistes anaven en corrua.
DCVB: incerta. Segons Spitzer Lexik. 52, cal relacionar corrua amb l'ant. prov. congruar ‘reunir’ i amb el llatí congrŭĕre ‘ajustar-se, reunir-se’; però Spitzer parteix d'una interpretació del significat de corrua que no és la vertadera, car tradueix corrua per ‘tropa, banda’, quan el vertader significat inclou la idea de ‘renglera, filera’. Per altra part, l'evolució fonètica no roman gens clara en quant a la conversió del grup consonàntic -ngr- en -rr-. Sembla més probable que corrua sia un derivat del radical de córrer (cf. corriol, corriolada, corriolera), però sempre roman fosca la terminació -úa.
