1. v. tr. Fer una osca al tall (d'una ferramenta). Ha oscat la destral.
2. v. pron. Fer-se una osca al tall d'una ferramenta. El ganivet s'ha oscat.
DCVB: ve d'osca,
d'etimologia obscura. La presència de formes paral·leles
d'osca en diferents dialectes romànics (fr. ant. osche, fr.
hoche, astur. guezca, arag. guesca, gallec asca, bearnès osco) i en el basc (ozka) dóna a entendre que es tracta d'un
mot primitivament d'ampla difusió, que no s'explica satisfactòriament per cap paraula
llatina coneguda, però que difícilment pot considerar-se com a ibèric si tenim en
compte la seva presència en el francès del nord.
