1. a. v. tr. Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetre completament, que absorbisca la major quantitat possible de líquid. Amerar un drap. La pluja ha amerat la terra. S'ha posat a ploure i hem arribat completament amerats.
b. amerar el vi Aigualir-lo.
c. amerat de suor Cobert de suor.
2. v. tr. [fig.] Penetrar (l'ànim d'algú) un afecte, una idea, un sentiment, etc. L'esperança l'amerava.
3. v. tr. CONSTR. Remullar (la calç viva) fins a convertir-la en pasta de calç amerada.
4. v. tr. TÈXTIL Posar a remulla les tiges (de lli, de cànem, de jute i d'altres vegetals fibrosos), per a fer-ne fermentar les parts llenyoses. Amerar el lli. Amerar el cànem.
DCVB: incerta; probablement d'un verb llatí *emerare, ‘treure la puresa, fer impur’ (aplicat al vi mesclat amb aigua), compost damunt mērus, ‘pur’, amb el prefix privatiu e-, segons Corominas DECast, i, 191-192.
