dijous, 11 de febrer de 2016

belitre

m. Home roín.

DCVB: s'havia admès que l'origen del cat., cast. i fr. belitre era el germ. bettler,‘captaire’ (REW 1014 a; FEWi, 345); però Spitzer afirmà (AIL Cuyo, iii, 5-6) que les formes catalana i castellana vénen de la francesa, i aquesta del grec βλίτυρι,‘paraula que no significa res’, ‘home o cosa que no val res’; el mot grec es conservà en els ambients escolàstics, com ho prova el cat. blitiri blediri amb el significat de ‘estudiant de primer any’ (Cf. Corominas DECast, i, 440).

«No devia resultar gens fàcil de retenir l’atenció dels belitres del Mercat...» Joan Fuster, Heretgies, revoltes  i sermons.