dimarts, 9 de febrer de 2016

bocí

1. a. m. Tros (de menjar), un poc (de menjar). Sucar bocins de pa en l'ou fregit. Un bocí de formatge.
b. m. Un poc de menjar. Menjar un bocí per a esmorzar.
c. agradar-li (a algú) els bocins Agradar-li els talls molt selectes.
d. bocí de mal engolir (o empassar, o pair, o simplement mal bocí) Qüestió difícil, desagradable.
e. estar a bocí ple [pop.] Estar fart (d'alguna cosa).
f. fer bocí Mantindre el mos dins de la boca sense engolir-lo.
2. a. m. Tros d'un sòlid trencat, tallat, etc.
b. fer bocins una cosa Trencar-la en bocins.
3. m. Tros de camí. Fins al port hi ha un bon bocí.

4. donar mal bocí Influir sobre una altra persona pel fet d'haver-li donat algun objecte de propietats màgiques.

DCVB: del llatí *bŭccīnum, mat. sign. 1.

«Ovella que bela perd bocí
«Oveja que bala, bocado que pierde.»