1. a. m. Tros (de menjar), un poc (de menjar). Sucar bocins de pa en l'ou fregit. Un bocí de formatge.
b. m. Un poc de menjar. Menjar un bocí per a esmorzar.
c. agradar-li (a algú) els bocins Agradar-li els talls molt selectes.
d. bocí de mal engolir (o empassar, o pair, o simplement mal bocí) Qüestió difícil, desagradable.
e. estar a bocí ple [pop.] Estar fart (d'alguna cosa).
f. fer bocí Mantindre el mos dins de la boca sense engolir-lo.
2. a. m. Tros d'un sòlid trencat, tallat, etc.
b. fer bocins una cosa Trencar-la en bocins.
3. m. Tros de camí. Fins al port hi ha un bon bocí.
4. donar mal bocí Influir sobre una altra persona pel fet d'haver-li donat algun objecte de propietats màgiques.
DCVB: del llatí *bŭccīnum, mat. sign. 1.
«Ovella que bela perd bocí.»
«Oveja que bala, bocado que pierde.»
