1.
f. Preocupació,
cavil·lació, especialment sense fonament.
2.
f. Idea
fixa que du o incita persistentment a fer alguna cosa.
3.
f. Mania,
quimera.
DCVB: sembla venir del llatí erronĕa, ‘idees falses’, modificat vulgarment amb canvi de prefix. Segons Coromines (BDC, xxii, 251), de enraonia, per contracció i canvi d'accent.
«Ell anava amb l'enrònia de parar i calfar el conill i menjar-se'l a la vora del camí.» Quan anàvem a l'estrapelo, Víctor Labrado.
