dissabte, 16 de gener de 2016

bròfec bròfega

adj. Adust, aspre, grosser.

DCVB: formació onomatopeica damunt l'arrel brf-, expressadora del soroll que fa amb la boca una persona o animal irritat.

«Era bròfec i amable, era sempre fidel
i ho feia amb la veïna de l'entresol esquerra.»

L'hotel París, Vicent Andrés Estellés