1. v. tr. Endur-se (una cosa) per davant amb impuls violent. La riuada arramblà tot el que trobà al seu pas.
2. v. tr. Arreplegar i endur-se. Els xiquets han arramblat totes les llepolies.
DCVB: del cast. arramblar, mat. sign., que prové de 'rambla' de l'àrab ramla, ‘areny’.
«Això no és excusa per a arramblar amb el que no és nostre. A més a més, i si t'ix malament i acabem en la presó?» El secret de l'alquimista, Francesc Gisbert.