1. f. Acció d'arrancar, alçar, desgastar o llevar per fricció.
2. a. f. GEOL. Erosió mecànica que es produïx en les roques, originada pel fregament d'agents externs (gel, aigua, vent, etc.), que actuen com a abrasius.
b. f. [ esp. ] GEOL. Erosió produïda per les ones del mar en les roques costaneres, que comporta la formació de plataformes d'abrasió i penya-segats.
3. f. ENG. Desgast que es produïx en la superfície d'un cos quan és tractat amb agents abrasius.
4. f. CONSTR. Neteja de la pedra o d'altres materials, que s'efectua amb un doll d'arena projectat per aire comprimit.
5. f. CODIC./EPIGR. Procediment per a reutilitzar un papir, un pergamí, etc., consistent en la raspadura del fragment d'escriptura que es vol eliminar o substituir.
6. a. f. CIR. Acció d'extirpar, separar, destruir, exulcerar, etc., quirúrgicament, especialment exulceració dels xicotets fragments mucosos.
b. f. TER. Procediment que s'usa en dermatologia per a corregir una cicatriu viciosa, provocant una renovació del teixit epitelial a través de la cirurgia o amb l'ús de substàncies càustiques.
c. f. PAT. Acció irritant dels purgants enèrgics.
d. f. PAT. Ulceració poc profunda de la pell o de les mucoses causada per cremada o traumatisme.
e. abrasió dental MED. Destrucció o eliminació, per fricció, dels teixits durs de les peces dentals, que pot ser conseqüència del fregament involuntari de les dents o realitzada amb una finalitat terapèutica.
DCVB: pres del llatí abrāsiōne, ‘raspadura’.
