1. m. Acció o efecte d'afalagar.
2. m. Cosa que afalaga.
DCVB: postverbal de afalagar, que ve de l'àrab ẖal láq, que significa ‘adaptar-se als costums d'altri’ segons R. Martí, ‘sossacar’ segons Pedro de Alcalá, ‘seducir’ segons Nebrija. Dozy Suppl. i,398, diu que no veu com el significat que dóna R. Martí pogué evolucionar fins arribar a les significacions que senyalen Alcalá i Nebrija; però J. Brüch (Zschr. r. Phil. xxxviii, 685) diu que entre ‘adaptar-se suaument’ i ‘amoixar’ no hi ha més que una passa. L'etimologia que hem indicada, és acceptada de Baist (Rom. Forsch. iv, 357), Meyer-Lübke (REW 1857) i Spitzer Lexik. 6 9.
