1. v. tr. Traure (una part) d'una cosa perquè en minve la quantitat. Sostraure sang d'algú. Sostraure sal de l'aigua de la mar. No li sostragues mèrit.
2. a. v. tr. Emparar-se (d'una cosa aliena) perquè no puga servir-se'n o exercir-hi una acció. Va sostraure documents a la competència perquè no pogueren desenrotllar el projecte.
b. v. tr. Robar fraudulentament. Em van sostraure la cartera.
c. v. pron. Sostraure's a un compromís, a una persecució. Sostraure's a la passió de la gentada.
DCVB: del llatí subtrahĕre, ‘treure de sota’.
