adj. Que pareix de bronze, especialment pel color.
DCVB sobre bronze: segons l'opinió de Diez, acceptada per Meyer-Lübke REW 1113 i per Wartburg FEW, bronze ve, per via de l'it. bronzo, del persa birinǧ ‘aram’; però aquesta etimologia no està mancada de dificultats en la part fonètica, car encara no s'ha pogut explicar satisfactòriament que la vocal tònica de les formes romàniques sia o i no sia i o e. La inseguretat d'aquesta etimologia indueix Spitzer a suposar (BDC, xi, 119) que bronze ve d'una rel *bronz-, onomatopeica. De totes maneres, sembla segur que bronze ens ha vingut per conducte de l'italià bronzo, i aquest podria venir del llatí aes Brŭndŭsi, ‘bronze de Bríndisi’, segons proposta de Berthelot acceptada com a probable per Corominas DECast, i, 525.
DCVB sobre bronze: segons l'opinió de Diez, acceptada per Meyer-Lübke REW 1113 i per Wartburg FEW, bronze ve, per via de l'it. bronzo, del persa birinǧ ‘aram’; però aquesta etimologia no està mancada de dificultats en la part fonètica, car encara no s'ha pogut explicar satisfactòriament que la vocal tònica de les formes romàniques sia o i no sia i o e. La inseguretat d'aquesta etimologia indueix Spitzer a suposar (BDC, xi, 119) que bronze ve d'una rel *bronz-, onomatopeica. De totes maneres, sembla segur que bronze ens ha vingut per conducte de l'italià bronzo, i aquest podria venir del llatí aes Brŭndŭsi, ‘bronze de Bríndisi’, segons proposta de Berthelot acceptada com a probable per Corominas DECast, i, 525.
