calònia

f. [ ant. ] Pena pecuniària i dret d'imposar-la.

DCVB: del llatí calŭmnĭa, que en llatí mateix ja apareix documentat amb el significat de ‘acusació’, ‘molèstia d'orde jurídic’ (cfr. Th. Ling. Lat., s. v.; cfr. també Leo Jordan en ZRPh, xliii, 708; Du Cange Gloss. ii, 36; Gl MLC, i, 346).