escapça

1. f. Tros que se separa d'un objecte, especialment d'un tap de suro, quan s'escapça.

2. f. SURO Base del tap o carrac.

3. quedar-se a l'escapça No obtindre res d'allò que es percaça, quedar amb les il·lusions frustrades.

4. quedar-se a l'escapça No entendre res del que es tracta d'aprendre o de saber.

DCVB: derivat d'escapçar, del llatí vulgar *ex-capĭtĭare, mat. sign.