1. f. Allò que es dona a un altre per a socórrer una necessitat o per caritat.
2. f. REL. Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.
DCVB: castellanisme.
Etimologia: del llatí eleemŏsyna, mat. sign. i y este del grec ἐλεημοσύνη eleēmosýnē.
Llibre de la Claveria o Llibre dels Comptes, Arxiu Municipal de Bocairent: «...al reseptor del ospital de Valéntia per altres tantes ne acostuma la present villa donar de limosna tots anys.»1703, p. 17.
No l'arrepleguen els diccionaris normatius, però està documentada en el CIVAL des de 1613 com a 'limosna' o 'llimosna', tant l'una com l'altra deuen tindre la mateixa pronunciació.
