1. a. m. TECNOL. Peça metàl·lica, de forma cilíndrica, proveïda de cabota en un extrem, i de rosca a l'altre per a poder-hi collar una femella, utilitzat per a unir dos peces o parts de peça, o bé per a servir d'eix del moviment d'una peça o part de peça respecte a una altra.
b. m. MOTOR Tub disposat en el forat central d'un pistó d'un motor d'explosió a l'entorn del qual gira la biela pel seu cap superior.
2. m. [ fig. ] Eix, fonament. El pern del món.
DCVB: del llatí vg. *pĕrnu, format damunt pĕrna ‘cama’ per masculinitzacíó.
