1. a. m. Tros de terra.
b. m. [ esp. ] Extensió de sembrat que es distingix dels altres trossos, perquè és més alt o més ben espigat.
2. a. m. Partida del terme.
b. m. Redol de cases de camp, separat del poble, veïnat, caseria.
3. m. [usat generalment en plural] Lloc, sector d'una població o d'una contrada. On aneu, per estos verals?
DCVB: és incerta; segons Corominas DECast, s. v. vereda, és possible que veral sigui contracció de vere(d)al, derivat de vereda; però creiem que vereda no ha estat mai un mot català, sinó pres dels diccionaris castellans, cosa que fa difícil que en provingui un mot tan popular i autèntic com veral. No sembla absurd suposar que veral ve d'un mot llatí vg. *variāle, derivat de varĭus, que originàriament indicaria un tros de terra diferent dels immediats; aquesta idea de diversitat es troba latent en les accepcions || || 1 i 4 d'aquest article. En llatí es deia tĕrra varĭa, segons Columela, la terra que després d'una llarga sequedat i d'una lleugera pluja es troba un poc humida per damunt i eixuta per davall.
«Verals ignots
creuen l'espai del tedi.
Amics de l'alba
portem la llum als muscles
d'un espill esquerdat.»
Albes d'enlloc, Vicent Alonso.
