1. a. v. tr. Capgirar o tombar (un receptacle) de manera que se'n buide el contingut. Encara no han trabucat el camió. Els fematers trabuquen els contenidors.
b. v. tr. Fer caure, el pes d'un objecte posat en un dels dos plats, (la balança).
2. a. v. tr. [ fig. ] Dir, parlant, equivocadament unes paraules o lletres per altres.
b. v. pron. [ fig. ] Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres.
3. v. tr. HIST. Combatre amb trabucs o amb altres ginys de llançar pedres.
DCVB: derivat de buc, ‘ventre’, amb el prefix tra- (del llatí trans-). Aplicat originàriament a naus i altres vehicles (que tenen buc), el seu significat s'amplià després aplicant-se a tota mena de coses.
