v. tr. Despenyar, fer caure d'una certa altura, d'un penya-segat, per exemple.
DCVB: derivat de timba, probablement d'un mot pre-romà *timpa, ‘precipici’; sobre aquesta etimologia vegeu: Meyer-Lübke Katal. 48; G. Rohlfs en ZRPh, xlvi, 163; Hubschmid PW 54; Corominas DECast, i, 317-318.
