1. a. m. MÚS. Instrument musical amb jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al bufit del vent generat per manxes o per ventilador elèctric.
b. m. i f. MÚS. Organista.
c. orgue de maneta MÚS. Orguenet.
d. orgue electrònic MÚS. Instrument musical que intenta imitar l'orgue clàssic i en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics (o, en alguns casos, electromecànics).
2. a. no estar per a orgues Es diu de la persona que no vol embolicar-se en un assumpte, una discussió, etc.
b. orgue de gats Discussió en què parla tot el món i no s'entén ningú.
c. tocar l'orgue Cometre o dir un despropòsit.
3. m. [ ant. ] Òrgan.
DCVB: del llatí orgănum (< gr. ὄργανον), ‘instrument’.
Refrany: ser (algú) l'últim pet de l'orgue [ vulg. ] No ser important, no tindre's en consideració el que pensa.
