en doina loc. En moviment, fora de lloc, en renou. On hi ha mainada tot va en doina!
DCVB: incerta. Segons Spitzer Kat. Etym. 19, cal relacionar-la amb el portuguès a dunia, ‘per tot, de tots costats, amb abundància’, i amb el castellà antic adunia («Los viejos bebieron sine fine, los mozos adunia, las señoras los quiries», diu Cervantes). Clemencín feia venir aquest adunia del llatí ad omnia, ‘a tot’. Spitzer no ho admet, i segueix l'opinió d'Eguílaz Glos. 66, segons la qual adunia ve de l'aràbic ad-dunia, ‘el món’, ‘en gran manera, en abundància’. Però el que no es veu és la relació de significats entre els mots castellà, portuguès, aràbic, i el català en doina.
«Les campanes toquen a mort i el vent s’emporta la gravetat: els tocs voleien, en doina, com parraquets. L’enterrament enfila el carrer Estret i sembla un animal estrany i fabulós que camina contra una força sinistra.» Josep Pla, El quadern gris, (15 de maig de 1918).
DCVB: incerta. Segons Spitzer Kat. Etym. 19, cal relacionar-la amb el portuguès a dunia, ‘per tot, de tots costats, amb abundància’, i amb el castellà antic adunia («Los viejos bebieron sine fine, los mozos adunia, las señoras los quiries», diu Cervantes). Clemencín feia venir aquest adunia del llatí ad omnia, ‘a tot’. Spitzer no ho admet, i segueix l'opinió d'Eguílaz Glos. 66, segons la qual adunia ve de l'aràbic ad-dunia, ‘el món’, ‘en gran manera, en abundància’. Però el que no es veu és la relació de significats entre els mots castellà, portuguès, aràbic, i el català en doina.
«Les campanes toquen a mort i el vent s’emporta la gravetat: els tocs voleien, en doina, com parraquets. L’enterrament enfila el carrer Estret i sembla un animal estrany i fabulós que camina contra una força sinistra.» Josep Pla, El quadern gris, (15 de maig de 1918).
