1. f. FISIOL. Acció d'oir.
2. f. FISIOL. Sentit pel qual es perceben els sons.
3. afalagar l'oïda (a algú) Dir-li coses que resulten agradables.
DCVB: derivat del part. pass. de oir.
«El cristall esmicolat a l’oïda
per escoltar la paraula de pedra
(Llàgrimes d’una altra manera.
No hi ha nit,
car no conec l’espai del somni
trencat, la llum de l’arbre d’una altra manera,
foscor cendra als ulls.
Paraules i ortigues, engrunes
de violí en el cant de les aus)
incrustat en figues i licor de gessamí
culminarà el dolor.»
"El somni del sicòmor", Pere Bessó
