1. v. pron. Fer-se escàpol, que ha aconseguit escapar-se o s'ha eslliurat d'un perill, s'ha salvat, o ha resultat indemne.
2. v. pron. [ esp. ] Anar-se'n dissimuladament. Escapolir-se aprofitant un moment de confusió.
DCVB: derivat d'escàpol i d'escapar, del llatí *excappare, ‘fugir’ (originàriament, ‘deslliurar-se de la capa, fugir de sota la capa’). Cf. Meyer-Lübke REW, 2952; Bourciez Elém. 75.
«Abans de conéixer-ne la reacció, B s'escapolí a pas lleuger pel jardí que un any abans havia recorregut en cadira de rodes o en crosses.» La cinquena planta, Manuel Baixauli, Proa, p. 142.
