Entrada destacada

niquill

  m. Desconeguda. Llibre de Claveria de Bocairent 1703-1707 «... que han importat los niquills en lo present añy com consta per una memòria ...

diumenge, 10 de març del 2019

navaixa

1. a. f. Instrument d'acer de tall molt fi que servix per a afaitar el pèl, els cabells.
b. f. Ganivet plegable, amb fulla giratòria que es pot ficar en una ranura que forma el mànec.
2. f. ZOOL. Mol·lusc lamel·libranqui de l'orde dels eulamel·libranquis, família dels solènids (Ensis ensis), amb la conquilla allargada i corbada, que habita a l'arena fangosa, comestible i molt apreciat.

DCVB: del castellà 'navaja'. En canvi 'navalla', del llatí novacŭla ‘raor’, potser no directament, sinó per mediació del castellà navaja.
L'explicació de Ricardo Soca per a esta paraula té l'origen en l'època romana, ja que els romans quan s'afaitaven o es tallaven els cabells ho entenien com una renovació, i d'ací la paraula 'novacula' que després es transformà en 'navacula' i esta forma és la que donaria navaja per al castellà i navalla per al valencià/català. La forma navaixa és més probable que vinga directament de la forma castellana o per un encreuament entre les dos.