1. m. Esgarro.
2. m. MED. Torçada o distensió violenta d'una articulació sense luxació, amb possible ruptura d'algun lligament o de fibres musculars periarticulars.
DCVB: derivat postverbal d'esquinçar, del llatí *exquintiare, ‘dividir en cinc parts’ (cf. Meyer-Lübke REW 3063).
«Hi hagué veïns que, en veure'l amb la crossa, li preguntaren si havia patit un esquinç.» La cinquena planta, Manuel Baixauli. Proa, p. 9.
