1. adj.
Que
fa pendent.
Un camí rost. Una pujada molt rosta.
2. m.
Terreny
que té un pendent considerable.
Pujar rost amunt. Redolaren rosts avall.
DCVB: en l'accepció || 1 del DCVB ve evidentment del germànic raustian, ‘torrar’, ‘rostir’. En les altres accepcions és dubtós, però probable, que tingui el mateix origen, segons l'opinió de J. Brüch (ZRPh, xl, 321) no admesa per Meyer-Lübke REW37098. Les raons que addueix Brüch i la comparació amb tost per a l'explicació semàntica no són infundades; a més, cal tenir present que la idea de rostit s'aplica realment a terrenys difícils, mals de pujar, i és fàcil aplicar la mateixa idea al terreny molt pendent, que presenta aquestes dificultats. El mateix cal dir del provençal antic raust, que presenta la mateixa duplicitat de significats que el català rost.
«Tot es va fer fosc i
ell rodava com una pilota caient per un rost.» Isabel-Clara Simó, El Mas del Diable.