dimecres, 27 de febrer de 2019

embullar


1. a. v. tr. Fer que (diferents parts d'una cosa) s'entrellacen intricadament. No m'embulles els fils!
b. v. tr. [p. ext.] Desordenar. Que no em toquen les meues coses, que m'ho embullen tot!
c. v. pron. Les factures s'han embullat.
2. a. v. tr. [fig.] Embrollar.
b. v. pron. [fig.] L'assumpte ha anat embullant-se i no sabem com acabarà. No m'embulles que ja tinc prou maldecaps.

DCVB: segons Meyer-Lübke REW 4540, del llatí involvere, ‘embolicar’, amb canvi del tipus de conjugació (de -ĕre en -are); però aquest canvi no basta per a explicar la forma embullar i sobre tot la de les formes rizotòniques; es podria pensar en el mateix invŏlvĕre sufixat amb -uculare (*involūculare), però sembla més probable (i fonèticament claríssim) que embullar vingui de *imbŏtŭlare, derivat de bŏtŭlu ‘budell’.

«Com si fora una mena de descobridor. Però s’embullava i no les sabia distingir i havien acabat en capses de cartó, herbes diferents totes barrejades, amb mil olors diferents.» Isabel-Clara Simó, El Mas del Diable.