1. a.
v.
tr. Fer
que (diferents parts d'una cosa) s'entrellacen intricadament.
No m'embulles els fils!
b.
v.
tr. [p.
ext.]
Desordenar.
Que no em toquen les meues coses, que m'ho embullen tot!
c.
v.
pron. Les
factures s'han embullat.
2. a.
v.
tr. [fig.]
Embrollar.
b.
v.
pron. [fig.]
L'assumpte
ha anat embullant-se i no sabem com acabarà. No m'embulles que ja
tinc prou maldecaps.
DCVB: segons Meyer-Lübke REW 4540, del llatí involvere, ‘embolicar’, amb canvi del tipus de conjugació (de -ĕre en -are); però aquest canvi no basta per a explicar la forma embullar i sobre tot la u de les formes rizotòniques; es podria pensar en el mateix invŏlvĕre sufixat amb -uculare (*involūculare), però sembla més probable (i fonèticament claríssim) que embullar vingui de *imbŏtŭlare, derivat de bŏtŭlu ‘budell’.
«Com si fora una mena
de descobridor. Però s’embullava i no les sabia distingir i havien acabat en
capses de cartó, herbes diferents totes barrejades, amb mil olors diferents.» Isabel-Clara
Simó, El Mas del Diable.
