dimecres, 21 de novembre de 2018

vogar

1. a. v. intr. NÀUT. Remar.
b. v. intr. [p. ext.] NÀUT. Navegar al rem. Moltes barquetes vogaven d'ací d'allà.
2. v. intr. [p. anal.] Moure's per l'aigua o per l'aire amb un moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems. L'àguila vogava entorn en cercles concèntrics.
3. a. v. tr. [p. ext.] NÀUT. Vogar els rems.

b. v. tr. [p. ext. i p. anal.] Brandar, engrunsar. Vogar les campanes. Vogar el bressol.

DCVB: s'havia considerat procedent del germànic wogen, ‘moure's com les ones’, però Corominas DECast, iv, 942, acceptant l'opinió de De Gregorío i de Spitzer, considera segur que vogar ve del llatí vōcāre, ‘cridar’, i ho fonamenta en el crit amb què els còmits o caps de la xurma d'una galera donaven als remers el ritme per a vogar tots plegats.