1. a.
v.
intr. NÀUT. Remar.
b.
v.
intr. [p.
ext.]
NÀUT. Navegar
al rem.
Moltes barquetes vogaven d'ací d'allà.
2. v.
intr. [p.
anal.]
Moure's
per l'aigua o per l'aire amb un moviment semblant al de remar de les
embarcacions de rems.
L'àguila vogava entorn en cercles concèntrics.
3. a.
v.
tr. [p.
ext.]
NÀUT. Vogar
els rems.
b.
v.
tr. [p.
ext. i
p. anal.]
Brandar,
engrunsar.
Vogar les campanes. Vogar el bressol.
DCVB: s'havia considerat procedent del germànic wogen, ‘moure's com les ones’, però Corominas DECast, iv, 942, acceptant l'opinió de De Gregorío i de Spitzer, considera segur que vogar ve del llatí vōcāre, ‘cridar’, i ho fonamenta en el crit amb què els còmits o caps de la xurma d'una galera donaven als remers el ritme per a vogar tots plegats.
