1. a.
v.
tr. Fer
que una part (d'un objecte) s'aplique sobre l'altra part o hi forme
angle, sense trencar-se el punt, l'angle, de convergència.
Doblegar un fil d'aram.
b.
v.
tr. [p.
ext.]
Doblegar
els braços.
c.
v.
pron. Si
esta branca es doblega molt, es trencarà.
2. a.
v.
tr. [p.
anal.]
Fer
anar, una càrrega excessiva, acatxat o corbat.
b.
v.
tr. [p.
anal.]
Els
anys el van doblegant.
c.
v.
tr. [p.
anal. i
fig.]
Aclaparar.
Els imposts ens dobleguen ben bé.
d.
v.
pron. Doblegar-se
sota un sac de farina.
3. a.
v.
tr. [fig.]
Obligar
(algú) a fer allò que es resistia a fer, véncer la indocilitat,
etc.
El van doblegar a colps de bastó.
b.
v.
tr. [p.
ext. i
fig.]
Esta
faena, la doblegarem en un tres i no res!
c.
v.
pron. Ja
es doblegaran quan no tinguen diners.
d.
doblegar
el coll
(a
una cosa)
Resignar-s'hi, prendre-la amb conformitat.
e.
haver
doblegat
(una
faena)
Haver-la acabada.
4. v.
tr. Sobrepassar,
superar (una quantitat, especialment en l'edat).
He doblegat els trenta.
DCVB: del llatí dŭplĭcare, ‘fer doble, posar en doble’.
