1. a.
m.
ANAT. Òrgan
format per les mandíbules de les aus i revestit d'una baina còrnia.
b.
m.
[p.
ext.]
ANAT. Rostre
més o menys allargat o de naturalesa còrnia d'altres animals, com
el de les tortugues, el d'alguns insectes, el dels cefalòpodes, el
d'algunes balenes, el de l'ornitorinc, etc.
c.
tindre
el bec groc
No tindre experiència.
2. a.
m.
[fig.]
Boca
d'una persona.
b.
bec
eixut
Poc parlador.
c.
bec
moll
Bocamoll.
d.
costar
el bec i les ungles
Costar molt car o ser molt difícil d'executar o d'obtindre.
e.
donar-se
el bec
[vulg.]
Besar-se.
f.
tindre
bon bec
Ser un bon parlador.
3. a.
m.
Punta
comparable a un bec en què acaben alguns objectes.
Un bec de tovalló. Aixoplugar-se davall del bec d'una roca. Els becs
de la lluna.
b.
m.
MÚS. Embocadura
de la flauta dolça.
4. m.
Extrem
d'un llum d'oli, de petroli, etc., per on ix la punta de ble que
s'encén.
Una llumenera de quatre becs.
5. m.
Sinuositat
ixent en la vora d'un recipient per a poder abocar còmodament el
contingut.
El bec d'un pitxer.
6. a.
m.
BOT. Punta
més o menys llarga i grossa en què acaben certs fruits.
b.
bec
de cigonya
BOT. Planta
herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Erodium
ciconium),
de fulles molt dividides i flors violàcies, anomenada així per la
forma de l'aresta del fruit.
c.
bec
de corb BOT.
Frare
del romer.
d.
bec
de gall BOT.
Corner.
e.
bec
de moixó
BOT. Passacamins.
f.
bec
de perdiu
BOT. Cama
de perdiu.
7. a.
bec
d'alena
ZOOL. Alena.
b.
bec
de ferro
ZOOL. Trencapinyols.
c.
bec
de serra
ZOOL. Serreta.
d.
bec
d'esclop
ZOOL. Au
de la família dels cicònids (Balaeniceps
rex),
de plomatge de tons grisos, amb el bec molt gros, ample i encorbat
cap amunt, que recorda un esclop.
e.
bec
d'espàtula
ZOOL. Ànec
cullerot.
f.
bec
tort
ZOOL. Trencapinyes.
8. a.
m.
TECNOL. Peça
metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d'un aparell
més complex, per l'extrem de la qual ix una flama utilitzada per a
il·luminar o per a calfar.
b.
bec
de tallar
(o
de
soldar)
TECNOL. Bufador1.
9. bec
de lloro MAR.
Punta
de la garrofa d'una àncora o d'un ruixó.
DCVB: del cèltic beccus.
