1. a.
v.
tr. DIB./GEOM. Senyalar,
sobre una superfície, (una línia).
Traceu una recta de 4 cm. Traceu una circumferència.
b.
v.
tr. DIB./GEOM. Dibuixar
les línies (d'una figura, d'una construcció que s'ha de realitzar,
etc.).
Traçar una carretera.
c.
v.
tr. [p.
anal.]
Traçar
un solc ben dret.
2. v.
tr. [fig.]
Assenyalar
(el camí, la manera d'obrar, etc.).
Traçar a algú una línia de conducta.
3. v.
tr. [p.
ext.]
Este
és un dels personatges més ben traçats de la novel·la.
DCVB: del llatí vg. *tractiare, mat. sign. 1, derivat de tractum, supí de trahĕre, ‘tirar’.
