1. f.
FILOS./PSIC. En
general, facultat i acte específics de la vida psíquica
caracteritzat com el fet d'adonar-se d'alguna cosa com a efecte
concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de
l'activitat cerebral o com a relació del jo amb el medi ambient.
2. a.
Coneixement
responsable i personalitzat d'una tasca concreta, d'un deure
determinat o d'una situació que afecta seriosament.
Consciència professional. Consciència política, cívica.
b.
a
consciència
Bé, sense frau.
c.
cas
de consciència
Acció la legitimitat de la qual és dubtosa.
d.
descarregar
la consciència
Confessar-se, reparar.
e.
en
consciència
D'acord amb els dictats de la consciència.
f.
sense
consciència
Sense sentit moral.
g.
tindre
la consciència molt ampla
Tindre-la poc estricta.
DCVB: del llatí conscientĭa, mat. sign.
consciència de classe
consciència tranquil·la
consciència infinita
consciència superior
examen de consciència
mala consciència
veu de la consciència
El castellà distingix conciencia, sense esse, corresponent a la primera accepció, de consciencia, amb esse, que correspon a la segona. Etimològicament les dos formes provenen de la mateixa paraula llatina, que a la vegada prové de la grega συνείδησις syneídēsis que significa 'consciència'.
consciència de classe
consciència tranquil·la
consciència infinita
consciència superior
examen de consciència
mala consciència
veu de la consciència
El castellà distingix conciencia, sense esse, corresponent a la primera accepció, de consciencia, amb esse, que correspon a la segona. Etimològicament les dos formes provenen de la mateixa paraula llatina, que a la vegada prové de la grega συνείδησις syneídēsis que significa 'consciència'.
