dijous, 12 d’abril de 2018

grat


1. adj. Agradable, conforme als nostres gusts o sentiments. Grat a la vista, a l'orella. Una estada molt grata. Una companyia grata.
2. a. m. Satisfacció, gust, que es troba en algú o alguna cosa. Són persones del meu grat. No hi ha res que siga del seu grat.
b. al grat (d'algú) Al seu gust, al seu plaer. Ha pogut triar al seu grat.
c. caure (o vindre) en grat Ser agradable, vindre de gust. Li ha caigut tan en grat, que no li negarà res.
d. de (o per) grat (o de bon grat) Amb gust, voluntàriament. Per a tu ho faré molt de grat. De bon grat et convidaria.
e. de (o per) grat o per força Obligatòriament, tant si vol com si no vol. Cal que treballem, de grat o per força.
f. de mal grat Per força, contra voluntat. Que conste que hi vaig, però de mal grat.
g. haver (o sentir, o saber) grat (a algú) Estar-li agraït, demostrar-li gratitud. Ja no senten grat ni a Déu ni als pares.
h. prendre en grat Prendre, acceptar, amb gust. Us demane que prengueu en grat els meus presents.
i. tindre (o haver, o donar-se) grat (d'algú o alguna cosa) Sentir-se bé amb algú, trobar plaer en la seua companyia o trobar satisfacció en alguna cosa. És tan gentil que té grat de tot el món.

DCVB: substantivació del llatí gratum, ‘agradable’.