1. v.
tr. Posar
més lluny (algú o alguna cosa) en l'espai o en el temps.
Allunyar la taula de la paret. Allunyar el xiquet del foc. Allunyar
la data de l'examen. Allunyar el pagament del préstec.
2. v.
tr. [fig.]
Apartar,
separar, (algú) d'alguna cosa.
Volien allunyar-lo de tots els perills. Les males companyies
l'allunyaren del bon camí.
3. v.
pron. Allunyeu-vos
de la finestra. Allunya't de les temptacions. La teua versió dels
fets s'allunya molt de la veritat.
DCVB: derivat de 'lluny', la forma lluny ve del llatí lŏnge, mat. sign. El valencià llunt és evidentment una variant o forma secundària de lluny, explicable probablement per fonètica sintàctica: l'ús freqüentíssim de lluny com a preposició seguida de de (lluny de), amb despalatalització de la nasal davant dental (llun de) deu haver determinat la generalització, en valencià i en part del català occidental, de la forma llun o llunt.
