dimecres, 11 d’abril de 2018

allunyar


1. v. tr. Posar més lluny (algú o alguna cosa) en l'espai o en el temps. Allunyar la taula de la paret. Allunyar el xiquet del foc. Allunyar la data de l'examen. Allunyar el pagament del préstec.
2. v. tr. [fig.] Apartar, separar, (algú) d'alguna cosa. Volien allunyar-lo de tots els perills. Les males companyies l'allunyaren del bon camí.
3. v. pron. Allunyeu-vos de la finestra. Allunya't de les temptacions. La teua versió dels fets s'allunya molt de la veritat.

DCVB: derivat de 'lluny', la forma lluny ve del llatí lŏnge, mat. sign. El valencià llunt és evidentment una variant o forma secundària de lluny, explicable probablement per fonètica sintàctica: l'ús freqüentíssim de lluny com a preposició seguida de de (lluny de), amb despalatalització de la nasal davant dental (llun de) deu haver determinat la generalització, en valencià i en part del català occidental, de la forma llun llunt.