1. a. v. tr. Eixir a l'encontre (d'algú) per impedir-li continuar el camí. Els gossos atallaren la llebre.
b. v. tr. Tallar o interrompre el curs, el progrés (d'alguna cosa). Atallar el procés infecciós. Atallar el foc.
2. v. intr. Prendre un atall amb la intenció d'acurtar el camí. Si atallem per ací arribarem més prompte a l'ermita.
DCVB: del llatí talĕare, ‘tallar’.
