1. m. TÈXTIL Teixit grosser i molt clar de fils i de passades fet amb fil de cànem, que forma una espècie de reixat que servix de suport a labors casolanes brodades i com a guia per a brodar damunt d'altra tela.
2. m. [ fig. ] Fons sobre el qual es fan desenrotllaments, esbós.
3. m. TÈXTIL Tela grossera utilitzada per a embalar.
DCVB: derivat de cànem, del llatí cannăbe, amb el sufix -às (cfr. borràs derivat de borra).
«L’espill idealitzat dels grans escriptors del segle XV és el canemàs legitimador que acredita la puresa diàfana de la llengua.» Josep Lacreu, Pren la paraula.