babuí o baboí

 m. ZOOL. Gènere de primats catarins cinocèfals de la família dels cercopitècids (Papio sp), de morro llarg i glabre, i de callositats isquiàtiques sovint de colors vius, entre els quals destaquen el babuí anubis (Papio anubis), de color d'oliva, i el babuí sagrat (Papio hamadryas), molt gran i de callositats isquiàtiques d'un color roig viu.

DCVB: derivat de la rel onomatopeica bab-, expressadora de ‘balbuceig’ i de ‘llavis grossos’ (cfr. el francés babouin ‘mona’, ‘infant esburbat’, ‘ninot’, ap. Wartburg FEW, i, 192).

Hi ha la forma 'baboí' amb la qual segons el Diccionari Aguiló en el XVIII es referia a una persona crèdula o beneitona.