m. Pràctica supersticiosa per a curar malalties amb oracions i amb l'aplicació de remeis medicinals naturals.
DCVB: derivat postverbal de eixarmar, del llatí ex-ĕrĕmare, ‘treure un erm, fer cessar d'esser erma una terra’ (cf. Balari Oríg. 318; Vox Rom. ii, 157).
«En canvi alliberà Ieierú debades, si bé la negra, conscient de la situació de l'amo, insistí a regalar-li els estalvis que havia arreplegat fent d'endevinadora i experta en uns eixarms que tenien una gran demanda entre els deniers.» El tinent anglés, Eduard Mira, Drassana, p. 12.
DCVB: derivat postverbal de eixarmar, del llatí ex-ĕrĕmare, ‘treure un erm, fer cessar d'esser erma una terra’ (cf. Balari Oríg. 318; Vox Rom. ii, 157).
«En canvi alliberà Ieierú debades, si bé la negra, conscient de la situació de l'amo, insistí a regalar-li els estalvis que havia arreplegat fent d'endevinadora i experta en uns eixarms que tenien una gran demanda entre els deniers.» El tinent anglés, Eduard Mira, Drassana, p. 12.
